El Palau de la Música Catalana, projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser catalogat com a Monument Historicoartístic en 1971 i Patrimoni de la Humanitat en 1997. L’edifici, seu de l’Orfeó Català i lloc de celebració dels seus actes, és una sala de concerts modernista que supera els espais convencionals principalment per la manera en què planteja la seva relació amb l’exterior i amb la llum.
D’acord amb les indicacions d’Oscar Tusquets, arquitecte de l’obra de remodelació i ampliació, AIA Instal·lacions s’ocupa de la il·luminació artificial dels espais principals de l’edifici per adequar-los a les necessitats de funcionalització exigides pels temps i usos i a les tecnologies actuals.
En l’elaboració del projecte de disseny d’il·luminació de la sala de concerts, s’han distingit tres categories o nivells que permeten tractar i resoldre amb precisió les diferents situacions d’ús, funcionalització i experiència perceptiva de la sala: il·luminació ambiental, il·luminació monumental i il·luminació espectacular bàsica.
En primer lloc, la il·luminació ambiental –és a dir, el tipus d’il·luminació que acompanya l’espectador fins al seu seient– es planteja com a generadora d’un ambient lluminós creat mitjançant múltiples i petits punts de llum de baixa intensitat. D’aquesta manera, es tracta de recuperar l’ambient que Domènech i Montaner va projectar originalment per a la sala, una tasca que inclou la recuperació d’una sèrie de làmpades ornamentals a partir de la documentació històrica i fotogràfica disponible.
D’altra banda, es destaca la il·luminació monumental, que busca produir un nou tipus d’il·luminació arquitectònica amb l’objectiu d’emfatitzar el valor monumental de l’edifici, seleccionant i ressaltant aquells elements de la sala que, per la seva qualitat, valor simbòlic i espectacularitat, són bàsics per comprendre-la. Les visites guiades i determinats tipus d’espectacles seran els principals esdeveniments que gaudeixen d’aquesta il·luminació.
Finalment, hi ha la il·luminació espectacular bàsica, que suposa l’actualització dels equips lluminosos bàsics de la sala per adequar-los als requisits dels espectacles que actualment es representen en el Palau de la Música Catalana, i en què l’esforç arquitectònic crucial es aconseguir la integració d’aquests elements tècnics amb el màxim respecte a l’entorn en què s’ubiquen.
La il·luminació de la plaça es defineix des de la premissa d’aconseguir incrementar la seva qualitat com a espai a l’aire lliure, perquè se’n pugui gaudir en hores nocturnes a fi de generar noves activitats i usos.
