Cites
“És evident que, dia a dia, la tasca professional de l’arquitecte va prenent més i més complexitat, però al mateix temps, no es desprèn de les càrregues creatives -i àdhuc ètiques- que han estat sempre en les seves bases intel·lectuals i en els seus compromisos amb la cultura. Això crea una situació que, si no es reorganitza de manera fonamental, pot esdevenir catastròfica. La inclusió de nous professionals en el projecte i la direcció de les obres és un fet ineludible, no tan sols en els encàrrecs de gran envergadura, sinó en qualsevol tema que calgui afrontar amb un mínim d’eficàcia operativa. Sovint aquests professionals provenen d’altres disciplines, com les diverses enginyeries, la sociologia, l’economia, la gestió, l’expressió gràfica o la legislació. I així, a vegades, apareix un altre problema: el de la manca de coneixement d’alguns d’aquests professionals de les bases disciplinars de l’arquitectura i àdhuc dels seus instruments habituals. El perill de deformar amb les successives especialitzacions la síntesi creativa de l’arquitecte és, a vegades, prou evident encara que sovint es dissimuli amb derivacions projectuals i fins i tot estilístiques. Per això és tan important la creació d’oficines d’arquitectes que es dediquin a aquelles especialitats sense abandonar en absolut una persistent activitat que globalitzi tot el món de la construcció. Unes oficines que, al mateix temps, siguin escoles de formació per a aquells professionals que volen integrar-se com a especialistes sectorials.
AIA és un exemple molt reeixit en aquest meritori esforç. És fonamentalment una oficina d’arquitectura en el ple sentit professional. És, també, un centre auxiliar per als diversos sectors que avui participen a la construcció. I, a més, és una escola en la que tècnics i especialistes d’altres disciplines aconsegueixen assimilar els mètodes i els instruments dels arquitectes. Els anys d’exercici que acrediten garanteixen la seva solvència. I la joventut entusiasta que demostren assegura la capacitat de diàleg i l’inconformisme batallador en favor de la creativitat.”
ORIOL BOHIGAS, MBM ARQUITECTES
Desembre 2002
“Pensem que el projecte és el que dóna vida a la tècnica, i no a l’inrevés; per aquest motiu vam anar canviant d’enginyeria a enginyeria, fins que vàrem trobar un grup de joves arquitectes i enginyers que entenien la nostra manera de pensar i amb els quals podíem, finalment, afrontar les instal·lacions des de l’inici del projecte. La nostra col·laboració amb INSTAL·LACIONS ARQUITECTÒNIQUES ens ha mostrat que el rigor del seu treball enriqueix també el nostre, i les instal·lacions han deixat de ser la part que sempre calia amagar.
Tot i que afirmen que arquitecte és aquell que a casa de l’artista sembla enginyer i a casa de l’enginyer sembla artista, a la casa d’AIA semblen només arquitectes.”
ESTEVE BONELL I JOSEP MARIA GIL
Gener 2003
“L’equip d’AIA constitueix una imatge professional que aporta una fórmula original en els estudis d’arquitectura a l’Estat espanyol. Aquesta combinació entre arquitectura i enginyeria, disseny i eficiència tècnica de qualitat (…) em va seduir i decidir a treballar amb ells, perquè correspon precisament a la meva manera d’entendre l’evolució tant tècnica com cultural de l’arquitectura dins i fora d’Europa. Aquesta col·laboració iniciada en un projecte de tanta envergadura i importància com el Complex Esportiu “Torrent de la Batllòria” (…) ha estat solament el primer d’altres projectes segur igual d’importants que ens esperen.”
DOMINIQUE PERRAULT
Març 2003
“Pour Ledoux c’était facile; il n’avait pas de tubes.
Això deia Le Corbusier… i tenía molta raó. L’estructura portant que va ser responsable de definir els espais arquitectònics durant mil·lennis ha deixat de fer-ho. Els nostres sostres ja no poden expressar com se sostenen, ja no veiem cúpules, voltes d’enginyoses geometries, embigats de fusta, cassetonats, jàsseres i bigues metàl·liques, revoltons ceràmics…, veiem conductes, reixes d’impulsió i retorn, detectors d’incendis, ruixadors, altaveus, safates de fluorescents, downlights, banyadors de paret….Si sopant en una d’aquestes sinistres sales subterrànies per a banquets a qualsevol hotel contemporani s’ens ocorre mirar cap a amunt és natural que patim una indigestió greu, i no només per l’ínfima qualitat del menjar i del cava usual en aquests banquets.
Els treballs d’AIA que aquí podem observar són una contribució molt meritòria a la batalla que els arquitectes tenim entaulada tant contra ordenances, bombers, asseguradores, project managers i controls de qualitat, com contra horribles elements tècnics standard produïts per empreses obtuses amb dissenyadors propis…Es tracta de la batalla final i sort tenim que Salazar i Navarro estiguin entre les nostres files.”
OSCAR TUSQUETS BLANCA
Setembre 2007
“Enric Miralles, arquitecte desaparegut prematurament, va ser el vas comunicant a través del qual van coincidir i es van fusionar, a començaments de la dècada dels noranta, les vocacions i aspiracions dels joves Salazar i Navarro, formats en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. En un vincle de diàleg amb Miralles, units per un sentit d’il·lusió i el desig d’assajar un llenguatge arquitectònic, Salazar i Navarro van aprendre a trencar clixés arquitectònics i van adquirir durant aquesta primera fase una actitud mental que ha estat la base del concepte ser arquitecte, a partir del qual han afermat les seves pròpies idiosincràsies: “L’arquitectura és un ofici en el qual l’arquitecte és qui delimita les seves pròpies fronteres. Al costat d’Enric consolidem en la nostra ment la convicció que en arquitectura gairebé tot és possible, un mateix marca el límit dins del qual jugarà i s’arriscarà.”
Aquesta premissa atorga al seu treball el que és sens dubte el seu tret definitori fonamental, la seva primera ruptura amb una convenció: l’absència d’un estil o expressió formal. Una absència que possiblement no és arriscat definir com a rebuig, encara que no sigui un rebuig que es proclami estentóreamente, i sobre el qual indubtablement s’arrela a la seva manera de fer i es fa el fonament que permet hibridar d’una banda el compromís objectiu amb les exigències i repercussions de tot projecte i la dimensió experimental que cada projecte proposa i satisfent a la inquietud creativa.
Salazar i Navarro van fundar AIA (Activitats Instal·lacions Arquitectòniques) des d’una singularitat molt específica: neix com un equip multidisciplinari compost per arquitectes i enginyers que desenvolupa projectes tant propis com per a altres professionals, administracions públiques i empreses privades.
La concepció de l’arquitectura com a servei ha estat posada moltes vegades en un segon pla, per darrere del que s’ha donat a considerar l’Arquitectura amb majúscula, on l’autor com a geni creatiu és ponderat sempre per sobre de la veritable qualitat de l’edifici. No obstant això, en l’actualitat pren pes la noció que el bon fer arquitectònic està produït per un tot, i el geni creatiu no és únicament reduïble a la capacitat d’abordar radicalment la dimensió estètica de l’arquitectura, sinó que implica absoluta e indissolublement la recerca del benestar comprès en un sentit ampli, d’interacció positiva de l’edifici amb l’individu i la col·lectivitat (a petites escales comunitàries i en l’amplitud social) i que ve així mateix donat per una forma de fer assenyada e intel·ligent, on l’elecció dels materials i la bona resolució de l’enginyeria del projecte conformen l’essència de l’arquitectura en el present, i que són factors indispensables per al desenvolupament de l’arquitectura.
Això els ha transformat en uns pioners a l’hora d’entendre l’arquitectura com a servei i com a treball col·laboratiu, producte de la capacitat d’una estructura grupal que possibilita la resolució optimitzada fins i tot de l’últim detall tècnic i de disseny. L’estudi arquitectònic es converteix en un cervell multicèfal en què el geni creador se subordina en positiu a favor d’un treball mancomunat, a la generació d’una xarxa intel·ligent on cada punt especialitzat desenvolupa un paper fonamental per assolir els objectius.”
FREDY MASSAD I ALICIA GUERRERO YESTE
Gener 2010
(…) Avui és una presa de posició singular en un món d’especialitats tan establertes. Penso que els ha estat profitós, perquè el domini del coneixement tècnic que han adquirit no els ha fet perdre de vista la subordinació i/o complementarietat creativa respecte de la idea conceptual que origina tot el procés d’elaboració del projecte fins a arribar a la finalització de l’obra. Posteriorment hem col·laborat en diversos concursos. Està molt relacionat amb tot el que acabo de dir, la facilitat que mostra AIA, com es veu en aquest volum, pel treball en equip amb socis diversos. Aquesta virtut, de la mateixa manera que la de saber associar arquitectura i tècnica d’una manera enriquidora per als dos, crec que és molt “moderna” actual i oportuna.
Una característica fonamental de AIA, que està en la base de les seves variades activitats, és la generositat per a estar disposats a ocupar posicions i papers varis en els escenaris en els quals sempre estan disposats a comparèixer per a actuar al servei de la millor arquitectura. Finalment, un mèrit no menor dels seus fundadors és que el caràcter que han infós a AIA es fa present en tots els membres del seu equip.”
JORDI GARCÉS
Novembre 2020
(…) Perquè l’arquitectura de veritat va d’emocionar. Perquè quan narres un projecte és quan realment veus si aquest funciona i si transmet o no la seva essència. És per això que hem de conèixer primer el seu perquè i és precisament això un dels punts diferencials d’AIA enfront altres estudis, el seu autèntic propòsit. Parlem doncs del seu ADN, del que els motiva en cada projecte i els permet transformar-se en inspiració per altres. I potser també el que més em captiva d’AIA és com ho aconsegueixen, o dit d’una altra manera, els processos mitjançant els quals aconsegueixen arribar als seus objectius a partir d’un equip multidisciplinari en el que conviuen arquitectes, enginyers i consultors especialistes de tota la cadena de calor d’un projecte d’arquitectura.
MIQUEL ÀNGEL JULIÀ
Setembre 2021
