El repte de dissenyar una casa unifamiliar que ha de situar-se en un solar amb un pendent molt marcat comença per assumir com un risc la decisió sobre com posicionar la cota on se situarà la planta de contacte amb el terra. Es genera una situació d’ambigüitat sobre com anomenar-la per poder descriure-la adequadament: planta baixa, planta d’accés, planta pis… Aquesta necessitat de precisió semàntica a l’hora de definir els diferents nivells de l’edifici va resultar crucial en determinar els usos i els programes de l’habitatge.
En aquest cas, es va optar per situar la casa sota del nivell superior de la parcel•la, justament en el seu nivell d’accés, i penjar-la materialment cap al pendent per traçar el punt de trobada amb el terreny en un punt mitjà de la parcel•la. La casa es manifesta com un mur senzill de fusta, amb poc més de tres metres d’altura des del seu accés, i un cub de vidre transparent és l’únic element visible que remarca l’accés a l’habitatge. A l’altra banda d’aquest mur, trobem la casa penjada en el pendent.
Concebuda com un gran bloc de pedra calcària blanca amb una sèrie de buits i de volums esculpits en la seva massa, la casa desenvolupa el seu programa funcional en tres nivells. El nivell superior, l’accés a l'habitatge, ubica un garatge i la suite principal. El nivell intermedi, diàfan, s'articula al voltant d'un volum de vidre que conté un bany, i es projecta un doble espai sobre la sala i el jardí a través d'uns finestrals de grans dimensions. El nivell inferior, el que connecta amb el jardí que defineix l'àmbit exterior de l'habitatge, conté la cuina i la sala d'estar-menjador totalment oberta, buscant clarament una vinculació amb l'àmbit exterior esmentat.
Una pèrgola brise soleil crea un espai en forma de porxo que actua com a filtre cap al jardí i, mitjançant un suau gest, com si aixequés lleugerament la casa del terra, proporciona una sensació de domini visual i d'ingravitació que accentua la seva qualitat espacial.
També l'espai del jardí, amb una important piscina col•locada en el perímetre en contacte amb el pendent i el talús, s'ha portat al límit per intensificar la sensació de projecció sobre el buit del pendent del terreny.
És el projecte d'una casa penjada, que només pot apreciar-se en la seva integritat des de la distància, però que, percebuda des de la proximitat, desapareix per convertir-se en un mur senzill que no permet intuir què succeeix a l'altre costat.
