Simplicitat formal i conceptual són dos prismes situats un sobre l’altre que, a partir d'un lleuger moviment del prisma superior, crea un gran voladís i una fissura interior. Aquesta és la base des de la qual es comença a entendre la concepció d'aquest habitatge.
L'habitatge es compon d'una planta soterrània, una de baixa i una primera planta, i es caracteritza perquè s’hi accedeix per la planta primera, per la qual cosa l'habitatge queda parcialment soterrat.
Situat en un terreny privilegiat per les seves vistes, la forma i l’orientació de totes i cada una de les obertures s'estudien i es tracten per fusionar l'exterior amb l'interior, fins a tal punt que s’eliminen les cantonades, tal com succeeix en el saló situat en la planta baixa, on la cantonada desapareix en una vidriera de grans dimensions que, en obrir-se, fa desaparèixer el límit entre l'exterior i l'interior de la casa, provocant una sensació important d'ingravitació del volum superior sobre el buit. Les obertures es remarquen amb una visera d'acer, que, a més de tenir una funció de brise soleil, ajuden a definir els dos prismes i a construir un paisatge visual de l’exterior des de l’interior, a tall d'un quadre.
El programa es distribueix de manera inversa a la usual: l'aparcament es troba en la planta primera, en la part exterior de la casa, i, en l'interior, l'estudi. Per l'esquerda que es produeix en desplaçar-se el volum superior, s'accedeix a la planta baixa mitjançant una escala, on es troba el cos principal, que conté la cuina, la sala d’estar i els dormitoris. En el soterrani s’ubica la bodega.
Un gran espai articula les dues plantes, mitjançant l'escala i unes passarel•les de vidre que comuniquen els dos cossos i, simultàniament, els dissimulen.
Els materials utilitzats ajuden a fer la lectura dels dos cossos: el cos inferior, d'aspecte més càlid, és fet de fusta de resines fenòliques, i el cos superior és un banc immaculat fet a base d'aplacat de pedra calcària.
