Després de diverses etapes i diferents emplaçaments de l'històric Club Natació Catalunya (CNC), l'Ajuntament de Barcelona va cedir a començaments dels anys setanta en concessió al CNC les instal·lacions esportives municipals de Can Toda. El 2006, el CNC encarrega la reforma integral i l’ampliació del centre a AIA, amb l'objectiu de convertir-lo en un referent de les instal·lacions esportives a Barcelona.
La façana del volum de les piscines es fa mitjançant l'ús de vidres de control solar en la franja inferior i un doble recobriment amb plafons de policarbonat cel·lular de color taronja, que permeten incorporar un factor adequat de transmissió i evitar d'aquesta manera l'escalfament excessiu de l'interior, minimitzant el consum energètic previst per mantenir unes condicions òptimes d'humitat i temperatura de tota la piscina. Per a la coberta es dissenya una estructura de grans bigues de fusta laminada de 30 metres de longitud, sobre la qual es col·loca una coberta lleugera del tipus de sandvitx que garanteix amb la seva composició l'aïllament tèrmic requerit. A aquesta important operació de construcció de les noves piscines interiors, s’hi suma la transformació més gran que es produeix en l'àrea de l'edifici, ocupada actualment per vestidors, gimnàs, accés a grades, etc.
El repte principal del projecte ha estat convertir en un sol edifici el que s'ha anat generat en diferents fases d'ampliacions al llarg dels anys: s’ha aconseguit renormalitzar l’edifici i reorganitzar-lo volumètricament i espacialment perquè la seva imatge final i el seu funcionament s'entenguin com un element equilibrador i finit.
