A la possibilitat de fer una lectura horitzontal de Barcelona, construïda segons les regles geomètriques del Pla Cerdà, s’hi afegeix la possibilitat paral·lela de fer-ne una altra lectura com a ciutat vertical en què es destaquen diferents símbols arquitectònics, com la Sagrada Família, les Torres de la Vila Olímpica, el Tibidabo o la Torre de telecomunicacions de Montjuïc. Aquesta possible percepció de la ciutat vertical inspira imaginar un edifici en què la seva base s’implanta en la ciutat horitzontal i el seu cos s’eleva en la ciutat vertical. Els primers esbossos, producte d’aquesta inspiració, són confeccionats per AIA juntament amb Dominique Perrault i Corada Figueres, comptant amb la col·laboració de BOMA pel que fa a les estructures.
L'Hotel Me, amb 29.334 m2 construïts i 259 habitacions, s'ubica en el districte 22@, enclavament de la innovació tecnològica, econòmica, social i urbana de Barcelona, i s’hi integra fent-se compatible amb els trets de la zona, de manera que es converteix en un òptim punt de trobada i de participació en la dinàmica del districte.
L'edifici es planteja com l'escissió en dues parts d'un bloc geomètric perfecte en què una part llisca sobre l’altra, creant un moviment de forma i volum que genera una silueta inscrita en l’skyline de la ciutat vertical com un nou punt de referència gràcies a la seva altura de 117 m, que el converteix en un dels cinc edificis més alts de Barcelona, i una volada de 25 m, que atorguen un sentit urbà a la inserció de la torre dins de la ciutat horitzontal.
Convertir un objecte d'aquestes dimensions en un disseny constitueix un repte arquitectònic molt complex. La direcció d'obres, portada a terme per AIA (dirigit per Salazar i Navarro) i BOMA, introdueix tècniques innovadores en el sistema de construcció d'aquest edifici de 32 plantes i 5 plantes subterrànies (quatre plantes destinades a l’estacionament de vehicles, una altra reservada per a serveis de l'hotel i una sala d'actes polivalent) per evitar obstacles durant el procés de construcció i reduir considerablement el temps d'execució de l'obra.
La construcció comença establint una cota d'inici situada a cinc metres sota el nivell del terra, a partir dels quals es construeix simultàniament l'estructura en sentit ascendent i descendent. Aquesta nova tècnica es pot dur a terme perquè el forjat d'aquesta planta subterrània delimita físicament l'espai en dues unitats autònomes que es desenvolupen amb tècniques constructives diferents.
L'estructura del cos principal de l'edifici es construeix amb un gran motlle metàl·lic que s'activa mitjançant una elevació lliscant, en lloc del sistema de trepa tradicional. Es formigonen de forma simultània tots els murs de la planta i únicament s'executa un forjat cada sis plantes. En coronar la torre, es construeixen els forjats restants per grups de cinc.
L'organització de les funcions de l'hotel és el resultat lògic d’haver analitzat la situació arquitectònica de l'edifici: en la base de l'edifici cub, s’hi desenvolupen les activitats col·lectives (vestíbul, restaurants, fòrum, piscina i bars); en el cos de l'edifici torre, s'hi ubiquen les habitacions.
Quant al consum de les instal·lacions, es vetlla per l'estalvi energètic i hidràulic per assegurar-ne la reducció al mínim. Un sistema complex de climatització permet recuperar calor per a la producció d'aigua calenta sanitària mentre produeix aigua freda per a la climatització. L'aigua de la piscina exterior es climatitza mitjançant l'energia de plafons solars i es projecta una xarxa separada de recollida d'aigües grises de dutxes i lavabos que, un cop filtrades i netes, s'aprofiten per al consum dels sanitaris.
El revestiment de l'edifici es fa amb unes plaques gruixudes compostes de vidre i d'acer inoxidable, rígid i resistent a la corrosió, que el protegeixen a manera de rusc, però que permeten tenir una àmplia vista de l’exterior des de les habitacions i formar part del paisatge de la ciutat. Hi ha tres tipus de plafons que recobreixen el cos de l'hotel, engalanat per finestres, plafons filtrants i opacs que es repeteixen de forma il·limitada. Aquesta seqüència de materials permet que les habitacions gaudeixin de llum natural i disposin d'unes vistes immillorables tot preservant la intimitat. Les qualitats dels materials emprats per a aquest revestiment atorguen nombrosos matisos que omplen d'expressivitat la superfície exterior de l'edifici: jocs amb la llum fan brillar una cara de l’edifici i entristir l’altra, els angles de la torre esdevenen transparents i l’edifici culmina amb una espècie de punta acoblada en el perímetre de les terrasses.
