L’edifici sorgeix aparentment com un annex, com la prolongació d’un recinte poliesportiu construït a començaments de la dècada dels noranta.
Encara que va ser concebut com un edifici autònom i totalment independent, el projecte per a la piscina accedeix a convertir-se en aquesta mena de prolongació formal, que procura concloure amb molta delicadesa la irrupció contundent que suposa l’existència d’aquest edifici en l’entorn. El nou projecte no té com a objectiu finalitzar l’edifici del poliesportiu, sinó tractar d’equilibrar i concloure la presència del conjunt des de l’autonomia arquitectònica d’ambdós projectes.
Sota una coberta important de jàsseres de fusta laminada amb uns llums propers als 40 m, apareixen tres piscines independents per a diferents usos com a base de l’edifici. Una zona de vestidors i serveis complementaris, juntament amb unes sales annexes per fer diverses activitats gimnàstiques, completen el programa.
Les imatges interiors de tots aquests espais s’han treballat combinant materials de qualitats diverses que faciliten al màxim el seu manteniment, com enrajolats blancs de diferents mides, extradossats de fustes fenòliques de colors intensos o revestiments de xapes metàl·liques en zones com passadissos i transicions interiors que connecten amb el poliesportiu. Aquests materials provoquen sensacions inesperades i dinàmiques en uns espais que eviten qualsevol tipus de complexitat formal.
L’edifici es construeix amb materials de bona qualitat mediambiental i amb conceptes tècnics que contribueixen a minvar els consums energètics convencionals a favor de les energies alternatives, com ara: l’escalfament de les aigües de les piscines i dutxes es fa gràcies a les plaques solars situades a la coberta de les sales annexes, i la generació d’electricitat neta es fa amb l’ajut de la instal·lació fotovoltaica en la pèrgola i façana sud. La façana de vidre està protegida de la radiació solar per la gran volada de la coberta, alhora que proporciona un control lumínic òptim.
El material que recobreix tot l’edifici és la resposta més coherent a una necessitat funcional concreta, atesa la dificultat que suposa el tancament d’una coberta-pèrgola d’aquestes característiques, que té la pretensió gairebé inevitable d’aparèixer totalment oberta i sola. El tancament envidrat, que permet obtenir transparència, llum… es plantejava com una imposició metafòrica. Accedir a la transgressió d’aquesta obligació aparent ha permès definir el seu plantejament mitjançant la combinació de diferents tipus d’envidraments que matisen l’evidència, i que permeten que la llum i la transparència intervinguin com a dinamitzadores de l’espai cap al seu interior i reivindiquin la independència d’aquest edifici respecte al poliesportiu contigu.
