CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES ESPAI MARAGALL A GAVÀ
Un dels objectius fonamentals d'aquest projecte és aconseguir dotar l’Espai Maragall de l'entitat i la transcendència que un equipament d'aquest tipus ha de transmetre a la ciutat a través de la seva façana, operant dins d'un context preexistent dificultós. L'Auditori Joan Maragall ocupa el centre d'una illa consolidada amb edificis d'habitatges d'alta densitat, amb una façana que passa totalment desapercebuda dins de la monotonia global del conjunt en què es troba inserida.
Originalment l'edifici va ser construït per operar com a sala de cinema, però gradualment, amb el pas del temps, va anar perdent aquesta funcionalitat per ser emprada més aviat com a auditori i sala teatral, malgrat tenir notables manques funcionals i d'equipament. Per aquesta raó es va fer indispensable la concepció d'un projecte que permetés la seva revitalització, així com dotar-lo d'espais addicionals que ampliessin l'oferta cultural i s'adeqüessin més eficaçment a les necessitats actuals de la comunitat (sales per fer dansa o assaigs d'obres teatrals de petit format, per celebrar conferències o actes diversos...).
D'aquesta manera, la idea fonamental d'aquest projecte se centra a aconseguir una major càrrega de representativitat de l'auditori dins del seu entorn, amb una identitat formal i física de què patia fins al moment, alhora que es reconverteix en un espai multifuncional amb major qualitat tècnica i una funcionalitat moderna.
La intervenció comença en l’exterior de l'edifici, modificant la geometria d'un passeig veí per generar un accés mitjançant una escalinata negra, que travessa la calçada fins a la porta de l'edifici i que apareix com una gran catifa urbana de llamborda negra saltejada de petits llums que presenten aquest espai renovat a la ciutat.
El carrer es prolonga així cap a l'interior, cobert, travessant un pòrtic de miralls i un terra amb un univers infinit de fibra òptica, que convida l'espectador a deixar enrere el caos urbà i a introduir-se lentament en una nova realitat virtual de ciutat dins de la ciutat.
A partir d'aquest punt, es recorre un carrer o bulevard interior que es comporta exactament igual que la resta de la trama urbana i que s'ofereix com a espai adequat per desenvolupar diferents accions i activitats: exposicions, presentacions, jocs, espectacles infantils, dansa... i com a trànsit cap a la plaça del teatre, vertader punt neuràlgic del projecte.
La sala principal adquireix així, cap a la nova trama urbana inventada, una façana representativa davant d'un espai de 30 metres de longitud i 6 metres d’altura, que, gràcies a la lluerna que la cobreix, aconsegueix assemblar-se gairebé a un exterior, que permet reconèixer la sala de representacions i posar-hi èmfasi, essencial protagonista d'aquest projecte. La sala compta amb un aforament per a 600 espectadors. Un gran sostre ondulat de fusta i molt dinàmic acompanya l'espai des de la seva entrada fins a l'escenari, amb una imatge càlida i espectacular. L'excel·lent qualitat acústica permet que s’hi facin espectacles de mig format amb una resposta adequada.
Des de la plaça del teatre s'articula la resta de l'espai. Una escala-catifa de granit negre comunica amb una planta soterrani amb la qual comparteix la gran altura del vestíbul i la seva lluerna. Al voltant d'aquesta escala, s'organitzen les sales d'assaig i de treball per a grups i associacions artístiques. La qualitat de la il·luminació natural permet que l'espai no suggereixi mai la sensació d’estar en un soterrani, sinó tot al contrari: es converteix en una planta baixa virtual, prolongació del carrer principal de la plaça.
Així mateix, des d'aquesta plaça es genera l'accés a l'espai del nou edifici, que aconsegueix la màxima visibilitat cap a la ciutat des d'un dels carrers principals i que manifesta la seva voluntat d'integrar-s’hi mitjançant un accés que permet que aquest nou eix urbà virtual creat travessi l'espai de banda a banda, connectant així dos punts de la ciutat que fins aquest moment vivien dissociats.
En aquest edifici s'ubica una sala d'assaigs que es projecta cap a l'exterior sobre el sostre del hall-plaça, a la manera d'un mirador, creant una nova perspectiva sobre l'espai interior.
L'essencialitat del projecte es resumeix, doncs, en la invenció d'un eix que ha estat l'argument utilitzat per crear al seu voltant una sèrie d'àrees d'activitat, el resultat de les quals ha suposat canviar totalment la configuració d'un espai finit i clausurat, per fer-ne un espai dinàmic, lluminós i efectiu.
