El Teatre Principal de Badalona és un edifici propietat de l'Ajuntament de Badalona. La seva creació data de 1930 i durant molts anys va ser un cinema i es va rehabilitar per última vegada l'any 1998. Actualment, s’hi fan espectacles de diversos formats per a públics també diferents.
La idea inicial del projecte és crear un espai polivalent per a representacions teatrals i altres actes, donar al conjunt de l'edifici la qualitat espacial i continuar el disseny que ha perdut a causa dels diferents canvis d'ús, la falta de manteniment i les múltiples modificacions soferts durant aquests anys.
L'espai actual és un teatre fosc, amb una distribució que tritura completament els espais, obsolet des del punt de vista normatiu i amb una accessibilitat difícil que complica la seva relació amb la ciutat malgrat la seva important presència. La nostra intervenció pretén aconseguir transformar el teatre en un espai lluminós i obert, que és difícil relacionar-lo amb l'original, malgrat mantenir la seva volumetria. Això s'aconsegueix mitjançant una important intervenció estructural en l'edifici, per exemple: rebaixar la cota de l'interior del vestíbul del teatre arran del carrer, evitant els desnivells i eliminant les barreres arquitectòniques, i donar una major amplitud al vestíbul fent diversos estintolaments que permetin millorar notablement aquest espai.
El vestíbul és el gran espai on els espectadors es preparen per a l'espectacle, on es reuneixen, on esperen... és un espai dinàmic i molt viu, però on l'espectador continua sent un subjecte passiu. En la nostra proposta pretenem modificar aquesta situació, atorgant-li un nou estatus; el d'actor, encara que sigui momentàniament. Aquest vestíbul dinàmic, amb revestiments brillants i plens de reflexos, focalitza la seva atenció a la paret oposada a l'accés on, amb la col·locació d'una imatge retroil·luminada de la sala des de l'escenari, convertim l'espectador en actor, just abans d'entrar a la gran sala. D'aquesta manera l'espectador té una imatge del pati de butaques que no té habitualment. Es converteix així en el vertader protagonista del teatre.
En l'aspecte funcional, la reforma pretén aconseguir un edifici molt més polivalent, apte per a diversos formats amb garanties tècniques que ho facin possible i amb una major flexibilitat també en la seva gestió, amb possibilitat de compartimentar-lo en dues sales de 140 i 250 espectadors cada una o bé una única de gairebé 400. Un aspecte important que cal destacar és la instal·lació d'unes grades retràctils a la platea, que permeten alliberar completament aquesta superfície i millorar molt la diversitat d'actes que pot arribar a allotjar, amb una capacitat propera a les 1.000 persones.
Quant a la façana, la intervenció és molt respectuosa amb l'original, es manté la volumetria i només s'intervé en la pell de l'edifici, reparant-la i millorant-la mitjançant un revestiment de pedra al sòcol i estucat en la part superior, potenciant notablement l'entrada per donar-li valor i destacant-la amb un caràcter propi, al mig de la trama urbana.
